Veterans de Cabrils
Es digne d’estudi el canvi radical que ha sofert el Cabrils aquestes últimes
jornades. Hem passat de les convocatòries massives, el mal rotllo, i la
falta de gol, al compromís castís del "juntos podemos", les convocatòries
ajustades y els gols (onze en quatre jornades per els quatre gols en les
primeres tres). No hi a una explicació clara però sembla que entre el "virus
pont" i l’allau de lesions (fins a deu) que pateix la plantilla ha fet
que s’impliquessin més els jugadors disponibles i sobretot ha alleujat tensió
al cos tècnic. Sigui com sigui els jugadors es veuen molt més implicats i
motivats.
Però anem a referir-nos a la jornada passada. Els partits contra els Amics
del Masnou han reunit, els últims anys, tots els defectes i mancances del
Cabrils. Partits travats amb joc dur (i a vegades violent), i a sobre
matines. I si et marquen només començar, allò ja pot ser l’infern.
Fins ara. Perquè tot això va passar el diumenge i el Cabrils se’n va sortir
amb nota. S’empatà un primer gol matiner, s’empatà un segon gol i s’avançà
amb un tercer. El Cabrils donà sensació d’equip fort, compacte i ben situat
al camp. Hi ha el convenciment que es pot guanyar a qualsevol. Al final es va
empatar, per una jugada d’estratègia dels locals, però no va entelar la bona
imatge de l’equip.
La setmana que ve arriba el Cirera, equip ascendit de 2ºB que ha començat
fort i ocupa la tercera posició. Però, atenció notícia!, no estic amoïnat.
Amb aquest Cabrils haurien de mossegar el pols i donar pas en l’ascens de
Cabrils a la taula classificatòria (si és que no ens quedem sense jugadors pel
virus Superpont).
Em permetreu, ara que acompanyen els resultats, que faci la meva particular contra crònica. Intenta ser la “punxa” que eviti que ens instal·lem en el bon rotllet que ens faci perdre l’objectivitat. Espero, però, que ningú es confongui: tot i pretendre ser crític, la crítica sempre constructiva (si no, no té sentit). I a més l’objectiu és impulsar un fòrum on tothom pugui dir la seva (a veure qui la diu més grossa). Vaja, donar-li “vidilla” a la web.
Ni crec que el problema de començament de Lliga fós que estiguéssim nefastos físicament, ni que ara ho haguem resolt amb el compromís. Som un equip al que no li agrada defensar, al que a la mitja l’ofega el contrari i la davantera no sap fer gols. I a més, tenim una mancança en el plantejament dels partits. La falta de gol no pot ser una excusa. En tots els partits hem marcat, i exceptuant dos partits, no em encaixat en excés.
L’últim partit era per haver donat el 200%, i al final ens conformem amb l’empat com una pseudo-victòria. Ja ho trobo bé, però a mi el puntet em va semblar poqueta cosa. Us proposo que sortim a mossegar des del primer moment, sense reserves físiques. Que, si som prou gent, ja anirem fent canvis. Aleshores no ens importaran convocatòries massives. Ah!, i que juguem concentrats, que a vegades anem de “pardillos”: un exemple, el tercer gol... Per cert, imperdonable el nivell de l'escalfament pre-partit i dels estiraments post-partit. Però això deixem-ho aparcat, que som veterans.
Per tant: al 200%, concentrats i mossegant!!!
|
|
Califa |
El Califa podría viure en el seu harem amb les seves concubines però prefereix jugar amb el Cabrils. Constant i implicat, és la gasolina d'alt octanatge que necessita l'equip en el centre del camp. Luxe asiàtic per a un equip de vegades massa fi.
Rick Skywalker 1 gol
Salinas 1 gol
Cutxi Cutxi 1 gol
5 Gols
Cutxi Cutxi
3 Gols
Rick Skywalker
2 Gols
Maki
Salinas
1 Gol
Machote
Oscar Guay
El Expreso de Medellín
