Veterans de Cabrils
No és fàcil ser cronista. Portar la dura càrrega de la realitat a l’esquena, exempta d’intoxicacions emocionals, i mostrar-la al món com fets objectius consumats, poques vegades agrada.
Si no som capaços d’alliberar-nos de la nostra megalomania que ens impulsa a no acceptar el que passa, i que ens aboca irremediablement a caure en la perdició una vegada darrera un altra, potser començaríem a readreçar-nos pel bon camí.
Tothom hauria de deixar de mirar-se el melic i començar a preguntar-se fins on arriba la seva aportació a l’equip i, sigui molta o poca, oferir-la desinteressadament pel be comú. Perquè, com deia el principi de Peter, tots estem abocats a progressar fins llocs on la nostra pròpia incompetència ens barri el pas.
Seria bo que algú (el Capitan Trueno, potser) fos capaç de detectar aquesta contradicció una mica abans de donar-se i rellevés aquell nou incompetent per un altre en potencia, però encara útil.
Quan la setmana passada la crònica semblava descafeïnar la victòria contra els V. Joan Font, només pretenia alertar contra el que va passar el dissabte passat. Un partit equilibrat on el Cabrils va ser més murri i va saber posar-se clarament pel davant, fins que la realitat se’ns va tirar a sobre com afilada capa d’espines. L’equip es va enfonsar i en vint minuts va passar de guanyar 1 a 3 a perdre 4 a 3. És la diferència entre jugar contra l’últim o contra un dels primers.
Era irremediable? Es podia haver fet alguna cosa?
Durant aquestes setmanes hem criticat la fragilitat de la defensa, la falta de lluita de la mitja i les carències atacants de la davantera. Quan uns estan be, els altres fallen, i quan es produeix el miracle astral de la conjunció de tot, l’equip esdevé imbatible (per desgracia poques vegades) i és capaç de guanyar al primer classificat.
Avui la meva dissertació apunta al Capitan Trueno. Dura feina la seva de combinar competitivitat de l’equip amb minuts per tots. Però l’únic amb capacitat de canviar alguna cosa és ell. Més val provar altres coses i equivocar-se , que equivocar-se per no canvia res.
El que va passar a Cardedeu va ser un cop duríssim per a tots, que no pot passar inadvertit. Això casca molt i el que és pitjor, baixa la confiança de l’equip a mínims.
Si es tornés a donar la mateixa situació, que es faria? Els mateixos canvis?la mateixa tàctica? O, el que és pitjor, es podria haver fet res?
Ara és el moment de salvar la temporada i guanyar els punts que es necessiten, perquè tots sabem que quan arribi el bon temps tornaran las convocatòries massives i amb més de quinze jugadors l’equip es torna caòtic.
Capitan trueno: t’estimem i som amb tu, i qualsevol visió, idea o canvi tàctic que vulguis fer serà acceptat per tots pel be del equip. Si guanyem serà una victòria de tots, i si perdem també ho farem tots.
Però, si us plau, no perdem per indiferència.
Plantejament, plantejament, plantejament!!! No hi ha una altra solució. Tenim capacitat per fer coses? No farem fitxatges, ni podem recuperar miraculosament als lesionats. Ni tant sols podem canviar la forma de ser de persones de més de quaranta anys.
Som nosaltres i les nostres circumstàncies. Per tant només tenim l’opció de plantejar els partits en base al que hi hagi aquell dia: quins jugadors tenim i contra qui juguem.
Des del primer dia no es reclama una altra cosa que no sigui aquesta. I la responsabilitat no ha de ser del que tingui el “títol” d’entrenador. Quina papereta. La pitjor que es pot desitjar.
Tots hem d’aportar les nostres idees, per sumar, i per intentar tirar endavant. Però quan ho fem així, fem-nos cas! L’últim partit, a la mitja part quan anàvem guanyant 0-2, ja hi havia qui vaticinava com acabaria el partit, i tot i així no es va fer cap anàlisi.
El que seria trist és que sortíssim a jugar, un de porter, un de defensa, l’altre de davanter.
Cada u a fer la seva guerra i no actuar com a conjunt.
I també des del primer dia es demana la participació de tothom que vulgui fer les seves aportacions. Però sembla que ningú està interessat en dir res...
Per cert, un visca pel sopar de Nadal. Què sigui per molts anys!
El Califa diu:
BON NADAL!!
Bé!!! Com que veig que definitivament això del fútbol no és el que s'ens dona millor faci fred, calor, plogui o nevi...
Millor ens dediquem a disfrutar del Nadal entre els nostres i pensar en l'any vinent!!
BONES FESTES A TOTS!!!
Carles
El Gran Yachin:
Hola capullins!!!!!. Primer de tot dir-vos que el sopar de Nadal va ser collonut, però a veure si no marxeu tant aviat que el clan Serra tambè tenia musica preparada i ningù va ballar excepte els pringats de sempre.
Comentan el partit, i en resposta al zorro, jo us dic que faig tot el que puc i una mica mes, torno a tindre l`hematoma al braç, senyal inequivoca del meu compromis, només desitjo, ja que som a Nadal el mateix de tothom.
Hem d´estar units tant a l´alegria com a la tristessa per sortir del pou. Un altre punt d´interes es que en Macho Men, per fí, ja s'ha operat el puto genoll, truqueu-lo per putejarlo ( estarà content, en el fons es com un nen ). Només queda desitjar-vos unes Bones Festes a tothom de part de tota la familia del Gran Yachin. Fins dissabte.
Sr. Eladi
Més que el monstre del partit, al Sr. Eladi s´ha l´hauria de donar la medalla a la paciencia.
Aguantar el fred i la plutja que va caure a Cardedeu estoicament per veure com el seu equip llença el partit en vint minuts, definitivament s´ha de ser de un altre pasta.
Gracies pel teu soport Eladi!!
El expreso de Medellín 1 gol
Cardedeu (pp) 1 gol
Oscar Guay 1 gol
6 Gols
Cutxi Cutxi
Rick Skywalker
4 Gols
Salinas
3 Gols
Oscar Guay
El Expreso de Medellín
2 Gols
Maki
1 Gol
Machote
Cardedeu (pp)
Màquina
