Les mascares han caigut definitivament i el Cabrils com cada any s’ha quedat en els ossos. L’equip s’ha vist reduït a uns pocs homes bons que, resistint el pas del temps, encara senten la samarreta del Cabrils com la primera pell. Els mateixos que han viscut els grans èxits d’aquest equip i que l’han tret en moments no tan bons del pou.
Aquest any, una vegada més, a ells els toca tornar a salvar l’equip. No serà fàcil. Els anys no passen en va i els altres equips sí han renovat els seus planters.
Però el record d’aquells partits inoblidables de no fa tant, amb victòries agòniques o empats èpics ens recorden que encara hi ha fulles per omplir en la història dels veterans del Cabrils.
L’objectiu ha de ser clar. Salvar la temporada. Sense escandalitzar-se. Sense por a dir les coses clares. S’ha de lluitar per la permanència. I l’any que ve ja es discutirà el que calgui. Potser en un futur l’equip acabi baixant, però no serà aquest any. NO amb aquests veterans!
No serà fàcil però aquests jugadors ja saben el que és arribar al límit superant situacions impossibles i assolir metes inabastables pel ciutadà de a peu. Entrar al camp com a jugadors i sortir-ne com herois, conscients que durant els 90 minuts no hi haurà vida més enllà del rectangle de joc. Demostrant un estil de compromís entre veterans que no s’entén a la resta del món. Des de el Capitan Trueno fins al Sr. Eladi, tot podem salvar aquesta situació i ,al crit de tots podem! , assolirem la permanència sens dubte.
Ens esperen moments màgics, partits impossibles que guanyarem, “pàjaras” espantoses a les segones parts que ens faran patir i que superarem amb sacrifici i l’empenta de tots.
Arriba el moment de ficar-se a la cova carregats de viagra, i tirar-se a la Sra. Lloba. No se si ens en sortirem però serà una segona volta inoblidable. Segur.
Any nou, vida nova. Espero que sigui així. I de la forma que va anar l’últim partit, contra els líders, em fa ser bastant optimista. Tenim un petit problema d’efectius, però l’actitud ha millorat, i molt. El Pineda tenia jugadors molt i molt ràpids, i per aquí ens van trencar.
Encara falten un parell de partits per acabar la primera volta. Però quan comenci la segons, sabent contra qui juguem, perquè ja ho hem fet un cop aquesta temporada, fem plantejament de partit pensant en el contrari. Refresquem les cròniques de la primera volta i intentem no fallar on ho varem fer, intentem contrarestar i neutralitzar a l’altre equip.
Estic d’acord en que la lluita ha de ser per salvar la categoria, però estic convençut que podem fer bons partits, passar-nos-ho bé i remuntar la classificació.
Bon Any a tothom!!!
La Princesa Leia diu
Ei, com que no us he pogut veure, i reconec que tampoc vinc a veure els partits (tema a
part), US DESITJO UN FELIÇ 2008 A TOTS I LES VOSTRES FAMÍLIES !!!
Us escric jo perquè el meu marit, molt donar-li a la pilota però d’escriure, rés de rés!!
Que no sabeu qui soc? Us donaré unes quantes pistes :
- Com ja he dit, no pujo a veure-us, però la meva filla a vegades.
- El meu marit, sempre quan acaba el partit, el primer que fa és encendre un M....O
- El meu veterà, sempre va acompanyat d’una Coca.cola.
Fàcil, no? Bé doncs, “lo dicho”, quedeu tots Felicitats.
(La dóna d’un veterà)
Els de sempre
Són grans, són vells, són lents però segueixen al peu del canó. Són els últims de Cabrils, els autèntics veterans que porten anys portant amb orgull la samarreta del Cabrils.
Un exemple de sacrifici i compromís, passat de moda en aquests temps.
El Expreso de Medellín 1 gol
6 Gols
Cutxi Cutxi
Rick Skywalker
5 Gols
Salinas
4 Gols
Maki
El Expreso de Medellín
3 Gols
Oscar Guay
1 Gol
Machote
Cardedeu (pp)
Màquina
