Veterans de Cabrils
Com deia Jack l’Estripador, anem a pams?. Onze jornades, a un punt del descens. Un gol i mig a favor y dos en contra de mitjana.
Aquest és el trist balanç del equip de veterans de Cabrils a la temporada 2007/08. I potser és el moment, amb la perspectiva que ens donen onze setmanes de campionat, de fer una reflexió pausada i tranquil·la per prendre mesures ara que encara som a temps.
El primer punt bàsic és que l’equip s’ha fet vell. Si, ja se que no agrada sentir-ho, però així és. Es conserva el bon toc i l’entrega dels clàssics però falta força i trempera. Els joves, que haurien de tirar del carro i assumir responsabilitats, o estan lesionats o es passen de fogositat, no actuen com enllaç entre generacions al camp.
Curiosament la part més solida del equip és la porteria. Es al·lucinant però som el sisè equip menys golejat de la divisió i coincidirem que la majoria dels gols rebuts han estat badades defensives increïbles (córners, errors en rebuigs,...).
Això ens porta al primer punt feble. La defensa: lesions i manca de jugadors ocupant aquestes posicions en les convocatòries. Això fa que el Capitan Trueno hagi d’improvisar cada vegada. La línia que demanaria més solidesa de l’equip es la menys ocupada, fent que els super-veterans tinguin de fer un sobre esforç per jugar més minuts del compte amb la conseqüent debilitat que suposa.
La mitja és el túnel del terror. Tot i jugar amb quatre, en realitat només hi ha dos (en Califa i el Fabulós són els únics que aguanten la posició), donat que la resta se’n van endavant de seguida que poden. Impossible cobrir tant d’espai només dos jugadors. Es necessari obligar als migcampistes a NO pujar més del compte i aguantar més la posició.
La davantera és una ombra del que va ser al passat. Els que corren no marquen i els que la toquen, ja no acaben les jugades.
SOM EL PITJOR EQUIP DE LA LLIGA en gols a favor (18). Fa falta urgentment un jugador resolutiu en qui confiar que la fiqui quan l’equip ho necessiti i transmeti sensació de perill. I si no el tenim hem de buscar solucions.
Amb tot això, que fer? Tot passa per fer des de ja! un clar canvi de tàctica. S’ha acabat alló de jugar tant alegrement. No hi ha edat per això.
És feina de l’entrenador treure el millor de cada jugador des de la sinceritat del que pot fer cadascú. Tots a una, aguantant més el partit des de la parcel·la defensa-mitja, JUGANT AL CONTRAATAC i assumint que no som l’equip de fa 4 anys.
Amb aquest esperit col·lectiu i amb el compromís dels de sempre es pot aspirar a mantenir-nos en aquesta categoria durant uns quans anys més, fins que els anys, al final, ens tombin a tots.
Si no, l’any que ve jugarem a segona B, perquè amb aquest sistema s’ha demostrat que l’equip no aguanta aquesta categoria.
Ànim. No tinguem vergonya d’assumir a quest nou rol i aixequem-nos per mantenir-nos un any més en aquesta categoria.
Joder que som el Cabrils cony!
Avuí no puc anar a la contra. La crònica reflecteix el que ja fa jornades demanava des d'aquesta columna. Canvi tàctic, que a més ja s'havia provat amb èxit un fred matí de diumenge a Mataró. No cal inventar massa coses, només millorar el que ja vam demostrar que sabem fer. I a més aquell dia es va lluitar com feia temps no s'havia fet.
Jo no em comformo en esperar a veure que passa a final de temporada. I torno a demanar la vostra participació per trobar solucions.
Visca els veterans del Cabrils!!
Un equip que es fa gran.
El Gran Yachin diu:
Hola panda de capullos, avui escric aquellas ratlles, perque com al 50% del monstre de l´ultim partit vull ratificar la cronica qu´ens fa el nostre estimat cronista.
Al mateix temps demano una mica mes d´acritut i punjamenta a les croniques tant del cronista capo com del rebisculat follonero.
Tambe voldria dir-vos que tan a mi com a en Pedro-Bello, ens ompla d´orgull se els monstres peró al mateix temps demostra que la situació de l´equip no es gaire bona per no dir penosa, si resulta que els millors son els ultims de l´equip apaga y vamonos.
Exigeixo força, valentia, dignitat i sobretot orgull per reconduir aquesta situació, per Deu som els VETERANS DEL CABRILS, l´equip a batir de tot el Maresme, per que fem rabia a tothom, no els donem el plaer de baixar de categoria.
Anims a tots i cullons.
Els porters
Son els ninos de pelutx contra qui dispara tothom quan les coses van mal dades. Però aquest any s´estàn mostran com la línia més sólida del equip, fins el punt de possar el Cabrils entre els equips menys golejats. En Pedro Bello i El Gran Yachín poden passejar amb orgull els seus atributs pel vestuari. De moment son de lo millor del equip.
Que serveixi per esperonar a la resta.
Sense gols
6 Gols
Cutxi Cutxi
3 Gols
Rick Skywalker
Salinas
2 Gols
Maki
1 Gol
Machote
Oscar Guay
El Expreso de Medellín
Màquina
